Blog

Les emocions són la base dels sentiments, allò que ens permet definir el nostre estat d’ànim. Per tant, conèixer i comprendre les nostres emocions equival a viure millor els nostres sentiments. D’alguna manera, ens avancem a ells i podem rebre’ls amb els braços una mica més oberts, encara que no sempre siguin del nostre gust, si seguim la petja de les nostres emocions.

Això, tots i totes ho hem experimentat alguna vegada, no és tant senzill. Les emocions són borroses, difícilment definibles amb paraules. Són, en una paraula, corporals i, per tant, només escoltant el cos, arribarem al seu significat subliminal, misteriós per la ment intel·lectual.

Per si fos poc, hem heretat un conjunt de sistemes tradicionals per conèixer les emocions basats únicament en les armes de l’intel·lecte: la raó, la lògica i la síntesi teòrica com a manera d’entendre-les.

Des de la psicologia més actual, és proposa altres formes de contacte amb les emocions més enllà de la síntesi teòrica. Ens cal conèixer a nivell visceral, vivenciat i ens cal poder organitzar les nostres sensacions corporals per integrar-les i entendre’ns, també, a nivell de la ment.

La tècnica de l’enfocament de les emocions respecta aquesta integració necessària entre cos i ment, entre el cervell de les paraules (cervell esquerre) i el de les sensacions emocionals (cervell dret).

Aquesta tècnica proposa un conjunt de passos, sis en total, amb aquest objectiu. Defensa que cal que reaprenguem coses senzilles i naturals com la respiració abdominal o la presa de contacte amb el cos, de la manera més clara possible, sense simplificar la qualitat d’aquests actes. Qui hagi practicat mai ioga  o relaxació, entendrà molt bé que cal introduir-se en aquests temes des d’una tècnica abans de sentir-se còmodes en el treball amb el cos.

L’ enfocament de les emocions és un procés, és un cicle sencer des de la preparació de la situació fins a l’arribada a l’objectiu (el contacte cinestèsic amb les emocions), passant per la fase d’escolta i la de diàleg amb un mateix. És una tècnica cosina-germana de la meditació i, sens dubte, indueix a la relaxació. També és una bona inductora de la creativitat. De fet, aquest cicle que he descrit també és el cicle creatiu, des de la preparació de la situació fins a l’obtenció del fruit esperat, passant per una etapa de silenci o buit creatiu i per una d’expressió amb qualsevol mitjà artístic. L’enfocament de les emocions i la creativitat poden portar ambdues associades una certa inquietud, com quan veiem algú que ens sona d’alguna cosa i no sabem de què: ens quedem quiets escoltant els missatges del cos, amb una certa pressa visceral per trobar qui i on. Després, quan ho trobem, ens sentim alleugerits, relaxats. I probablement podem passar a fer una altra cosa. Per això també, la tècnica de l’enfocament de les emocions és desbloquejadora: cal treballar aquelles emocions que han quedat atrapades dins perquè en succeeixin d’altres, sinó ens estanquem creativament o vitalment.

Alhora, aquesta tècnica és extraordinàriament respectuosa amb el ritme o el tempus de qui la pràctica. Consisteix en un treball interior i la seva expressió externa és poc rellevant. De manera que podem exposar als quatre vents les nostres troballes o la nostra creativitat o bé podem continuar mantenint el misteri cara als altres, com aquell que pinta per ell o ella mateix, sense voler massa ressò.

Pilar Arbòs Aixalà
Psicologia i Psicoteràpia Igualada