Si considerem la Intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes o dificultats, o sigui, d’un mode més aplicat que teòric, el concepte “Intel·ligència emocional” té un sentit encara més exacte que el d’intel·ligència global clàssic, ja que el primer concepte ens assegura molt millor la resolució de les nostres dificultats quotidianes i, a més a més, ens ajuda a utilitzar tot el nostre potencial intel·lectual latent.
Es ben sabut que quan no tenim cura la nostra vida emocional, els conflictes interns que aquest fet ens crea interfereixen directament en el nostre rendiment intel·lectual: se succeeixen els oblits, els bloqueigs, el quedar-se “en blanc” respecte a temes que dominem perfectament en una situació de serenitat emocional,… Quan la nostra intel·ligència emocional és restringida, la nostra intel·ligència global no es mostra en tot el que podria fer-ho.
Recordem que el cervell emocional és, filogenèticament, més antic que el cervell cortical o de les funcions més avançades i, tot i que algunes de les seves informacions ja no ens són necessàries per la supervivència, d’altres són imprescindibles per prendre decisions amb seguretat i possibilitar el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals superiors.
Al contrari que la intel·ligència clàssica, més associada al concepte d’ innat, la de tipus emocional pot ampliar-se força al llarg de la nostra vida, a través, sobretot, dels recursos lligats a la consciència, els quals tendeixen a augmentar amb els anys i amb els trets de maduresa personal. Aquesta dada és una suggerència optimista a tota persona que descobreixi que la seva vessant emocional està poc treballada, descuidada o envaïda per prejudicis i prohibicions, com li passa a moltes persones que descobreixen les seves limitacions davant successos als que s’han d’enfrontar, tant en la vida de cada dia com en els moments més excepcionals.
Moltes persones es limiten a cobrir amb una màscara aquestes deficiències i a seguir endavant. D’altres, aprofiten aquestes situacions, que podríem anomenar de crisis, per observar, aprendre, tant recursos nous com lliçons de l’experiència, i créixer emocionalment.
Això ens dóna una primera dada important sobre aquest tipus d’intel·ligència: el primer pas per ampliar-la és reconèixer, autoavaluant-nos, el seu grau i les seves limitacions. Si no sabem on ens trobem, sense autoenganys, no podrem millorar en cap direcció.
Com la intel·ligència clàssica, la intel·ligència emocional és un repertori variat de recursos i dons. De la mateixa manera que hi ha persones més capaces a nivell espacial, verbal o matemàtic, també dominem de manera diferent habilitats com l’autocontrol, l’empatia, la capacitat d’expressió o bé la generositat. Tant important com reconèixer les nostres limitacions és saber quines són les nostres virtuts a nivell emocional.
De la mateixa manera que la intel·ligència global és una mitjana entre les diferents intel·ligències específiques, pot passar que hi hagi una persona amb una habilitat excepcional i amb deficiències també importants per ella mateixa en d’altres aspectes emocionals. Per tant, sempre hi haurà algun aspecte en el que sobresortim i des del que començar a treballar l’ampliació de recursos emocionals.Localitzar els nostres recursos més avançats és el segon pas.
El tercer pas consisteix en saber on volem arribar, d’una manera realista. Moltes vegades, nosaltres no podem escollir aquest punt, sinó que les circumstàncies de la vida ens imposen on hem d’arribar (cal ser més serè quan les conductes agressives ens allunyen dels que més estimem; necessitem connectar emocionalment amb nosaltres si ens estem acomiadant d’una persona estimada que s’està morint; convé preparar-se per ser pares).
Segons el moment de la vida, necessitarem treballar alguna de les moltes habilitats emocionals. Però un cop sabem on volem arribar, cal saber a través de qui i com. Un bon sistema consistiria en començar una teràpia amb un terapeuta expert en temes emocionals, que ens transmeti tècniques d’obertura a créixer en aquest nivell. Un altre sistema compatible seria el de créixer en la vida quotidiana, reconeixent en les persones properes aquelles que posseeixen els dons i habilitats que necessitem incorporar al nostre repertori, per aprendre com ho fan i com podem fer-ho nosaltres segons el seu model.
El cursos intensius i puntuals són un bon sistema d’inici d’aquest apassionant treball de desenvolupar la part emocional de cadascú, combinant la guia terapèutica i l’aprenentatge de tècniques amb l’exploració d’un mateix i de l’entorn de cadascú per continuar l’aprenentatge des de l’endemà mateix d’acabar el curs.
Recordem que mai és massa tard per aprendre, especialment si pensem que mai és massa tard per fruir dels meravellosos beneficis d’una vida més en pau amb un mateix, menys angoixada, més creativa i, en definitiva, més feliç.
Quan notem que reconectem amb la nostra emoció, amb el seu fluir i la seva magnífica força i espontaneïtat, recuperem el plaer i la felicitat que això suposa valen els esforços i entrebancs que pugui suposar assolir aquest objectiu.