Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’ aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que em pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hauràs deixat l’ empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels que estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol: “Llibre d’ absències”